diari sola

Santuari de Sant Simeó l'estilita a Qalaat Siman (Síria)

2011-02-19T21:22:00.000+01:00

Aquest santuari forma part de tot un complex monàstic que es construí a finals del segle V, vora el 480 dC, després de la mort de Sant Simeó, al mateix lloc on aquest havia establert la seva columna. Simeó l’estilita (~388-459) fou un monjo nascut a Sisan (al sud-est de l’Àsia Menor, a tocar de Síria) que finalment optà per la forma d’ascetisme dels estilities. Els estilites (del grec stilos, “

Els regnes bàrbars, transmissors del dret romà

2011-02-19T21:19:00.002+01:00

El text present és l’anomenada “llei de cites”, que formava part d’una constitució imperial feta per l’emperador d’occident Valentinià III el 426. Tenia per objectiu establir la validesa de les lleis, encara aplicables, que havien redactat diferents juristes romans anteriors a l’època, prioritzant les seves opinions. Aquesta constitució imperial, a part de dir qui o què es podia “citar”, també

El que efectivament és del Cèsar

2011-02-19T21:17:00.002+01:00

L’episodi forma part de l’Evangeli de Sant Mateu, el primer dels textos del Nou Testament a la Bíblia dels cristians. La Bíblia, el conjunt de textos doctrinals del cristianisme, es divideix en dues parts: l’Antic Testament, heretat dels jueus i que explica la història d’aquest poble i la seva relació amb Déu, i el Nou Testament, a partir de les ensenyances de Jesús de Natzaret, el qui els

L’art com a vehicle propagandístic del poder imperial

2011-02-19T21:15:00.000+01:00

La fotografia ens mostra una de les quatre cares de la base de la columna que Marc Aureli i Luci Ver féren aixecar al camp de Mart en honor al seu predecessor, Antoní Pius. Aquest emperador succeí Adrià el 138 dC, quan aquest l’adoptà poc abans de la seva mort, i governà fins el 161. El seu govern es caracteritzà per la cautela i la moderació: poc amant de la guerra, en els conflictes externs1

La generosa mà de l'emperador

2011-02-19T21:08:00.000+01:00

Aquests tres textos estan inscrits a l’actualment anomenada Porta Maggiore de Roma, i recorden a la població qui va construir, reparar i reconstruir els aqüeductes que hi passaven per sobre. Aquesta estructura en forma de pòrtic es trobava en l’encreuament entre la Via Labicana, que arribava a Roma per l’est, i els aqüeductes de Claudi i l’Aniense Nou, les aigües dels quals passaven per dos

Els judicis “contemporanis” sobre August i el seu règim

2011-02-19T21:02:00.002+01:00

Aquest és un fragment de text dels Annals de Corneli Tàcit (55-116 dC aproximadament), una obra historiogràfica publicada cap al 115 dC que recollí la història de Roma (sobretot els successos de la casa imperial) des de la mort d’August fins a la mort de Neró, és a dir, dels anys 14 al 68 dC. Tàcit, que també féu carrera política1, s’enorgullia de practicar una historiografia volgudament

L'hel·lenització de Roma

2011-02-19T20:52:00.004+01:00

a. Divinitats i cultes orientals que s’introdueixen a Roma en època republicana: L’hel·lenització de Roma es dóna a partir del segle IV aC amb l’expansió dels dominis de la ciutat, que en aquest segle ja havia completat la dominació de la Península itàlica, i culmina definitivament el segle I aC. La crisi dels valors tradicionals que suposà l’hel·lenització influí també en la religió, que

La passejada d'Eneas i Evandre pels indrets de la futura Roma

2011-02-19T20:45:00.000+01:00

Aquesta passejada entre Eneas i Evandre es duu a terme en el llibre VIII de l’Eneida del poeta Virgili. Aquest poema èpic fou encarregat per l’emperador August el segle I aC, per a instaurar “oficialment” l’origen mític de l’Imperi i de la seva família. Virgili narra les peripècies de l’heroi troià des de la fugida de Troia fins a la liquidació del seu enemic Turnus, inspirant-se en la Il·líada

Les teories de l'evolució de la història de Smith i Marx

2011-02-19T20:38:00.000+01:00

Adam Smith Així com els autors neoclàssics s'ocupaven de l'estudi de l'individu homo oeconomicus, entenent els seus comportaments de manera universal i atemporal, els autors clàssics Adam Smith (1723-1790) i Karl Marx (1818-1883) generaren unes teories d'evolució social per a emmarcar la seva economia política. Smith volgué donar una explicació als canvis que havia experimentat la humanitat des

El concepte de plusvàlua i excedent de Marx

2011-02-19T20:33:00.000+01:00

Karl Marx (1818-1883) dedicà els seus estudis a analitzar el sistema capitalista que l'envoltava; en va volguer determinar l'origen, l'evolució, i en va predir la fi. Per a aquestes anàlisis es serví de dues teories: la teoria del materialisme històric, amb la qual proposava una certa manera d'evolucionar de la història, i la seva pròpia teoria del valor, a partir de la qual explicaria l'origen

El valor de canvi; Mercat laboral i salari

2011-02-19T20:30:00.000+01:00

EL VALOR DE CANVI En una definició inicial proposada per Adam Smith, el valor de canvi d'un bé és la mesura del poder que aquest bé ens dóna a l'hora d'intercanviar-lo per altres béns. Aquesta mesura es fa mitjançant els diners, que estableixen en xifres (preus nominals) el valor de canvi de les mercaderies (béns posats al mercat). D'altra banda, cada bé tindria també un valor en ús, subjectiu

El concepte de ciència econòmica

2011-02-19T20:28:00.000+01:00

Una ciència, en definció de diccionari, és un “conjunt de coneixements i l'activitat destinada a assolir-los”, sobre una part de la realitat que ens envolta. I bona part del que envolta les nostres vides és l'economia. L'economia, en origen, es referia a l'administració de la casa (oikos=casa, nomos=administració); quan les societats es fan complexes, aquesta administració s'ha d'extendre a les

Tarradellas: del joc polític al mite

2011-02-19T20:24:00.000+01:00

El 23 d’octubre de 1977 arribava finalment a Catalunya el President de la Generalitat, Josep Tarradellas (1899-1988), després d’un exili de trenta-vuit anys. La rebuda fou triomfal: milers de persones l’acompanyaren en el trajecte, en cotxe descapotat, que féu de l’aeroport del Prat fins a la plaça Sant Jaume, seu de la institució que s’aconseguia recuperar després de la Dictadura del general

La derogació de l'Estatut: l'inici del final

2011-02-19T20:07:00.001+01:00

[comentari al document de Derogació de l'Estatut per part del general Franco]Aquest document és un breu text jurídic, una llei, per la qual s’establí que quedava sense vigència l’Estatut de Catalunya de la Segona República espanyola. Fou aprovada i signada a Burgos el 5 d’abril de 1938 per Francisco Franco, el cap i general de l’exèrcit que s’havia rebelat contra la legalitat republicana. Aquesta

Un nou urbanisme per a una nova societat

2011-02-19T20:02:00.000+01:00

Ildefons Cerdà, nascut el 1815, fou el tercer dels germans del mas Cerdà a Centelles. Pertanyent doncs a la burgesia rural, el que no era l’hereu estava encaminat a l’estudi: després d’instruir-se al seminari de Vic, féu carrera primer a Barcelona i després a Madrid, a on es titulà a l’Escola d’enginyers de camins. Posteriorment s’allistà a la Milícia Nacional i exercí d’enginyer com a

El pitjor negoci de l'"homo oeconomicus"

2011-02-19T19:56:00.006+01:00

Durant la segona meitat del segle XVIII diversos viatgers1 van descriure el caràcter treballador del poble català, capficat en el treball i desentès dels afers públics. “Si no podem fer política, farem diners germanet, aquesta serà la nostra política” deia Ramon Cargol al seu germà Bernat2, en una representació paròdica del català que es va mitificar com a homo oeconomicus. I és que la derrota

Alemanya: la caiguda del mur de Berlin i la reunificació

2011-02-19T19:50:00.002+01:00

El que passava a Berlín i a Alemanya fou el paradigma del que passava al món: una ciutat i un país dividits en dos1, entre est i oest, entre comunisme i capitalisme. Per això la caiguda del mur el novembre de 1989, ara fa tot just vint anys, esdevé el símbol històric del final de la Guerra Freda. El sociòleg i politòleg Ignacio Sotelo posa èmfasi en separar aquest episodi, el de la caiguda del

La caiguda del bloc soviètic

2011-02-19T19:48:00.005+01:00

Entre el 1989 i el 1991 s’acabà de consumar el desmantellament del bloc soviètic, que des de la fi de la Segona Guerra Mundial havia protagonitzat, enfront el bloc occidental encapçalat pels Estats Units, la pugna per la primacia del món, en els camps ideològic, científic, econòmic, militar o polític. Fou un període que es coneix amb el nom de Guerra Freda, adjectiu que indica que el conflicte

La revolució cultural a la 2a meitat del segle XX

2011-02-19T19:44:00.002+01:00

1. La revolució cultural de la segona meitat de segle XX Després de finalitzar la Segona Guerra Mundial el 1945, la major part de la humanitat viurà uns canvis culturals que poden ser vistos com a una autèntica revolució. Aquests es dónen a escala planetària, afectant a una majoria d’éssers humans malgrat les diferències socials, polítiques i econòmiques dels diversos indrets del món. I es

Les causes de l'ascens del feixisme

2011-02-19T19:37:00.000+01:00

1.Caracterització del moviment El feixisme és un fenomen social i polític de caire variable, que pren diverses particularitats segons el context a on es desenvolupa, i que encara avui, si bé de manera reduïda, forma part del mapa polític de nombrosos països de l’anomenat món occidental (neofeixisme). El feixisme neix o té precedents en diversos indrets de l’Europa d’entreguerres, però és el cas

La Declaració de Drets de Virgínia

2011-02-19T19:33:00.000+01:00

El dia 12 de juny de 1776 la Convenció1 de Virgínia, que treballava per dotar aquest Estat d’una Constitució, va aprovar aquests setze articles com a preàmbul d’aquesta. Redactats concretament per George Mason, amo d’una plantació i posseidor d’esclaus, constitueixen el llistat d’una sèrie de Drets de l’Home. El text servirà de model per a les successives constitucions que aniran aprovant els

La influència de la civilitzacació d'occident a Cuba

2011-02-19T19:22:00.001+01:00

El novembre de 2008 vaig tenir l’oportunitat de viatjar a l’illa de Cuba. Amb tres amics vam fer una ruta en bicicleta que ens va permetre conèixer durant un mes diversos indrets del país, des de la pròpia capital, l’Havana, fins a diverses ciutats com Santiago, Guantánamo o Baracoa a l’est, Trinidad o Cienfuegos al centre, o Pinar del Río a l’oest. A Cuba hi pren especial rellevància el sistema

L'inici de la mundialització

2011-02-19T19:20:00.000+01:00

L’escriptor francès Jules Verne (1828-1905), fascinat pels avenços tecnològics del seu temps, creà el personatge de Phileas Fogg que culminaria la juguesca de fer la volta el món en vuitanta dies. Deixant de banda l’increïble paper de visionari que jugà Verne, que anticipà invents com el submarí o el viatge a la lluna, aquest autor copsà com el procés d’industrialització que vivien molts països

El poblament i el model territorial catalans

2011-02-19T19:17:00.000+01:00

Entenem el poblament com la manera en què la població s’estableix en l’espai, en un territori determinat. D’aquesta manera, es pot parlar de diferents models territorials a partir del poblament, i estudiar el que s’ha configurat a Catalunya. En l’actualitat, a més, el model s’ha de dirigir i encaminar segons unes lleis que pretenen corregir el desequilibri existent dins el país. I és que la

Ressenya de "La construcció territorial de Mallorca"

2011-02-19T19:12:00.000+01:00

RULLAN, O., La construcció territorial de Mallorca, Palma de Mallorca, Ed. Moll, 2002 La construcció territorial de Mallorca fou escrita entre el 1995 i el 1999 pel doctor Onofre Rullan, professor de Geografia Regional a la Universitat de les Illes Balears. L’autor, que a part de l’activitat universitària, ha treballat en gabinets professionals i ha ocupat llocs de responsabilitat pública al

L'Escola Regional Francesa i l'escola de la Regió Nodal

2011-02-19T19:09:00.003+01:00

L’Escola Regional Francesa fou la iniciadora de la Geografia Regional, aquella geografia en què la “regió” passà a ser l’objecte d’estudi. A la segona meitat del segle XIX, en el context de l’auge de l’imperialisme europeu, que sol·licitava i possibilitava informació sobre els nous móns que es colonitzaven, i en el marc ideològic d’un possibilisme contraposat al determinisme, sorgí la figura de l

Fins a quin punt som (o hem de ser) relativistes?

2010-06-21T19:06:00.001+02:00