Recensió de Sexe i temperament en tres societats primitives, de Margaret Mead

Referència bibliogràfica:

Mead, M. (1935), Sexe i temperament en tres societats primitives, trad. de J. Civis, a cura de J. Contreras, pròleg de J. Frigolé, Barcelona: Edicions 62, Clàssics del pensament modern, núm.14, 1984

D'entre les opcions per a fer la lectura etnogràfica, em vaig decantar per aquesta monografia que, a més d'ésser com a tal una exposició de les dades etnogràfiques recopil·lades per l'autora, també aborda un problema de mentalitats que, avui i en la nostra cultura, encara pot ser vigent: el fet d'entendre les diferències de personalitat, especialment entre sexes, com a un fet biològic i no cultural. Així, aquesta obra no només ens presenta com funcionen les tres societats guineanes que estudïa, fet sempre susceptible d'interès, sinó que constitueix tota una reflexió sobre la problemàtica esmentada.

I és que l'antropòloga Margaret Mead (1901-1978), davant l'habitual identificació entre el temperament “masculí”, com a fort, valent o agressiu, i el temperament “femení” com a l'oposat al primer, es proposà estudiar fins a quin punt, tal i com explica en la introducció de l'obra, aquests trets havien de considerar-se innats i propis del respectiu sexe. O, en veient sovint homes i dones titllats d'“efeminats” o “xicotots”¹ respectivament, ¿per què no podien ser aquests temperaments “masculí” i “femení” fruit de la nostra construcció cultural?

Efectivament així ho demostrà, aplicant el mètode comparatiu, a partir de conèixer i estudiar els arapesh, els mundugumor i els txambuli, tribus amb les quals convisqué entre els anys 1931 i 1933. Aquestes tres societats de l'illa de Nova Guinea, a Oceania, presentaven segons els sexes temperaments ben diferents dels que a les societats occidentals es consideren habituals. En els Arapesh i els Mundugumor, no hi havia diferències d'aquest tipus entre els dos gèneres; mentre que als primers homes i dones mostraven un temperament que nosaltres qualificaríem de “femení”, basat en la cooperació i la manca d'agressivitat, en els segons s'hi expressava un caràcter als nostres ulls “masculí”, marcat per la competència i les ganes de brega. Pel què fa als Txambuli, sí que s'establia una diferència de temperament entre sexes, però en aquest cas, malgrat ser els homes els propietaris de les seves dones, Mead hi trobà que eren les dones les qui “manaven”.

Margaret Mead, que estudià psicologia i antropologia a la Universitat de Colúmbia, pertany a la segona generació d'antropòlegs nord-americans i fou deixeble de Franz Boas (1858-1942) i Ruth Benedict (1887-1948). L'alemany F. Boas és considerat el fundador de l'antropologia social i cultural als Estats Units, en introduir, enfront del paradigma evolucionista, el particularisme històric: calia explicar els fets culturals a través dels seus antecedents històrics concrets, i no a partir de lleis universals ni de determinismes biològics. Per a R. Benedict, de les primeres en creure que l'antropologia es podia aplicar a l'estudi de la pròpia societat, i molt influïda per la teoria de la psicoanàlisi, els caràcters i personalitats humanes eren molt variables i fruit de les condicions culturals de cadascú, especialment durant la infantesa.

És en aquest marc teòric a partir del qual es desenvolupà, als EUA i entre els anys trenta i quaranta, l'anomenada escola Cultura i personalitat, de la qual Benedict i Margaret Mead en foren de les principals representants. La nostra autora havia iniciat la seva activitat investigadora l'any 1925 al Pacífic, a les illes Samoa, posant l'èmfasi en la relació entre la psicologia dels individus i les condicions culturals que els toca viure. Referent a les mentalitats dels pobles anomenats “primitius”, Mead posà en dubte² que aquestes fossin “prelògiques”, com havia enunciat inicialment el filòsof francès Lucien Lévy-Bruhl (1857-1939), o que es poguessin comparar amb les mentalitats “infantils”, com havia proposat Sigmund Freud (1956-1939). D'altra banda, negà que els problemes de l'adolescència fossin universals.

D'aquesta manera, a Sexe i temperament i en tres societats primitives posà molt d'èmfasi en l'explicació de les etapes formatives dels individus, com a períodes en els quals s'estableix el temperament, i distingint, perquè interessa especialment, els rols i diferències entre sexes. L'obra es divideix, doncs, en tres primeres grans parts descriptives, corresponents a cada una de les tres societats, i una quarta part final d'anàlisi dels resultats:

Estructura de l'obra	Arapesh	Mundugumor	Txambuli
Presentació: entorn físic i funcionament de la societat	Capítols I, II	IX, X	XIV
Creixement i formació dels nois	III, IV, V	XI	XV
Creixement i formació de les noies	III, IV, VI
Matrimoni	VII	XII
Els “Desviats”, els fora de lloc	VIII	XIII	XVI
XVII: Estandarització del temperament dels sexes (qualsevol societat)
XVIII: Els desviats d'una societat (qualsevol societat): hi ha qui pateix, qui no s'adapta.
Conclusions: Què cal fer?

Per a cada societat l'autora en fa unes primeres explicacions introductòries, com l'entorn físic, la relació amb els veïns, la vestimenta, els sistemes de subsistència i les formes de treball, algun apunt sobre la llengua, els sistemes familiars i de parentiu, així com l'estructura social, les pors i les creences, les maneres de distreure's, és a dir, festes, cerimònies i celebracions, la descripció de les construccions i els llocs on viuen, etc. Val a dir que aquests i altres aspectes van sorgint al llarg del relat, no només en aquests capítols introductoris de cada apartat.

Posteriorment, es parla de com es formen i s'eduquen nois i noies, i com s'acaba formulant i visquent el matrimoni, explicant el repartiment de feines o com es viu la sexualitat: interessa esbrinar els temperaments que pren i practica cada sexe. Un cop descrit el que és habitual i normal en cada cultura, convé dedicar un capítol final als que queden fora de lloc, als inadaptats o “desviats”; Mead exposa exemples concrets, explicant la història de diferents noms que ella va veure i conèixer personalment a cada una de les cultures.

El quart apartat s'inicia fent referència a les hipòtesis de l'escola Cultura i personalitat, anomenant el Patterns of Culture de Ruth Benedict publicat un any abans, el 1934: no són ni la raça, ni la dieta, o bé, ni la selecció natural, el que determinen les personalitats. Ans al contrari, cada cultura selecciona, d'entre els diferents caràcters que poden presentar les persones humanes, les que més li convinguin, podent-les especialitzar, o no, a un sexe determinat. Per tant, com s'explica en el següent capítol, podent existir molts i diversos temperaments, sempre hi haurà els inadaptats a la seva cultura, que seran diferents en cada societat; un “desviat” arapesh podria encaixar a la societat mundugumor, i viceversa.

Així, conclou Margaret Mead, si una societat té present l'existència i la possibilitat de diverses personalitats, caràcters o maneres de fer individuals, aquesta pot encaminar-les cap a on li interessi mitjançant l'educació. I l'autora, situant-se en l'actualitat del seu temps, identifica tres camins, vistos als anys trenta del segle XX: el primer camí és estandaritzar, com s'ha fet històricament a occident i com fa l'educació feixista, el rol “masculí” com a productiu i dirigent, i el rol “femení” confinat a la llar i a l'educació dels infants; el segon és establir un sol patró, idèntic per tothom i per tant també per homes i dones, com fa l'educació comunista, amb el greuge que comporta per la pèrdua d'una complexitat social que és necessària, i també per la inevitable presència dels inadaptats. Finalment, un tercer camí, i pel qual aposta l'autora, seria “reconèixer, ensinistrar i fer lloc a tota una riquesa de temperaments múltiples i divergents”³.

Com s'ha esmentat, aquesta publicació va més enllà de ser una monografia sobre els arapesh, els mundugumor i els txambuli, i es planteja una qüestió que afecta a la societat de l'autora. De tota manera, durant l'exposició s'evita comparar constantment les cultures que estudïa amb la pròpia de l'observadora, encara que és inevitable, de tant en tant, fer referències a la societat occidental: per exemple, quan Mead parla del constant contacte físic de les mares arapesh amb els seus nadons, per apuntalar bé el relat li cal expressar el “res més allunyat, doncs, d'allò del nen completament vestit a qui es dóna un biberó dur i impersonal...”⁴.

Malgrat practicar la observació participant, que comportà la convivència amb les gents que estudià, el to de la narració és al màxim d'objectiu, fet des de fora, com si l'autora no hi fos. Sí que en algun moment apareix la primera persona del plural, en l'explicació d'algun episodi concret, que ens recorda que ella hi era. Però la voluntat és ser el màxim de rigorosa possible i centrar-se en l'objectiu del treball: l'anàlisi dels temperaments dels dos sexes. D'aquesta manera, en cap moment tampoc apareix cap sensació o experiència personals, ni se sap com ella va interactuar amb les persones que la van acollir, ni sabem que durant la investigació anava acompanyada del seu marit i també antropòleg Reo Fortune (1903-1979). El tema de l'obra és un altre, i malgrat que el lector es pugui preguntar com tractava amb aquestes societats, això ho deu deixar per al llibre Experiencias personales y científicas de una antropóloga.

És aquest aspecte el que segurament m'ha cridat més l'atenció, a nivell particular⁵, de cara al treball de camp que haurem de realitzar: per tal de generar el producte final de l'etnografia es pot, o cal segons com es miri, abstreure's del què el treball de camp ha suposat com a experiència personal, malgrat les ganes que pugui tenir, el qui es proposa iniciar un escrit, d'explicar-la.

Bibliografia i textos utilitzats:

Bonte, P., Izard, M. (1991), Diccionario Akal de Etnología y Antropología, trad. de M. Llinares, Madrid: Akal Ediciones, 1996

Pujadas, J.J. (coord.), Etnografia, Barcelona: FUOC, 2004

Llobera, J.R., Antropologia social i cultural, Barcelona: FUOC, 2006

www.enciclopedia.cat

1Mots proposats, en diverses ocasions, pel traductor en l'edició llegida.

2Extret del diccionari Akal, veure bibliografia.

3Mead, pàg. 344

4Mead, pàg. 93

5Per a l'assignatura d'Antropologia social i cultural vaig fer la ressenya de Tristos Tròpics de Lévi-Strauss, obra que, contràriament, consisteix tot un relat de l'experiència de l'autor.