Aquesta passejada entre Eneas i Evandre es duu a terme en el llibre VIII de l’Eneida del poeta Virgili. Aquest poema èpic fou encarregat per l’emperador August el segle I aC, per a instaurar “oficialment” l’origen mític de l’Imperi i de la seva família. Virgili narra les peripècies de l’heroi troià des de la fugida de Troia fins a la liquidació del seu enemic Turnus, inspirant-se en la Il·líada i la Odissea d’Homer. Invertint-ne l’ordre, en els primers llibres Enees fa d’Ulisses tot viatjant, i en els darrers, es descriu la guerra contra els llatins un cop l’heroi arriba al Laci; el conflicte és suscitat, com no podia ser d’una altra manera, per la pugna d’Eneas i Turnus per Lavínia, la dona amb la qual el primer iniciarà el llinatge reial i d’origen diví (Eneas és fill de la deessa Venus) del qual August i el poble romà se’ns presenten com a descendents.
En aquest llibre VIII Eneas i el seu seguici, ja arribats a l’actual Itàlia i seguint el consell d’un personificat/deïficat riu Tíber, van a trobar-se amb el rei Evandre que, d’origen arcadi, també està enfrontat als llatins. El fragment ens relata el camí que fan Eneas i Evandre cap al palau d’aquest darrer, tot mostrant-nos diversos indrets ben coneguts pels lectors de la Roma imperial, llocs que en un futur han de ser punts neuràlgics de la ciutat que fundarà Ròmul al mateix turó del Palatí, a on en aquest moment hi ha el Palanteum, la ciutat fundada per Evandre.
En l’edició de l’Eneida de la Fundació Bernat Metge se’ns presenta aquest plànol que mostra la geografia del territori que ocuparà la ciutat de Roma, amb la indicació del recorregut de la passejada segons la interpretació que n’han fet diversos estudiosos:
Aquests són els indrets que apareixen en el fragment:
-La porta i altar de Carmental: Evandre, que és fill del déu Hermes i la nimfa Carmenta, mostra primerament a Eneas aquesta porta de la muralla i l’altar dedicats a la seva mare. Carmenta, com ens esmenta el text, posseïa el do de la profecia, que exercia cantant o recitant (d’aquí el seu nom: carmen=poema, himne, càntic, profecia). Segons la tradició Evandre havia fundat el Palanteum dalt del Palatí, i molt posteriorment, en la Roma1 dels Tarquinis, el rei Servi Tul·li amplià el pomerium de la ciutat fins arribar a el Fòrum Boari2. Citar la porta Carmentalis de la Muralla Serviana, situada en aquell indret, es tractaria d’un anacronisme introduït pel poeta.
-Bosc sagrat i cova del Lupercal: El mite explica que la lloba va trobar els bessons Ròmul i Rem al Velabre, la vall que separa els turons del Pal·latí i el Capitoli, i que els va alletar dins aquesta cova situada al peu del primer turó. Després d’haver alliberat Alba Longa3 del poder d’Amuli, retornaren al lloc on es van criar per fundar4 Roma, acompanyats d’un seguici al qual donaren “refugi” en aquest bosc sagrat. Paral·lelament aquesta cova era l’indret on es celebraven certes cerimònies de les Lupercalia, les festes en honor del déu Pan, que es considerava que Evandre havia importat de l’Arcàdia grega.
El novembre de 2007 uns arqueòlegs van descobrir5 una estança per sota de la “Casa d’August”, situada al vessant del Palatí que dóna al Circ Màxim, que segons ells es podria tractar de la cova del Lupercal.
-Argilètum: Etimològicament Argilètum vol dir “mort d’Argos”, i aquest bosc sagrat que observen, una mica més enllà del Fòrum romà, portava aquest nom perquè Evandre hi féu enterrar Argos. Argos fou un hoste seu, que sense el rei saber-ho, havia planejat de matar-lo; els seus súbdits assassinaren l’hoste per impedir-ho. Posteriorment l’Argilètum fou el carrer que unia el Fòrum romà amb el districte de Subura.
-Capitoli i Roca Tarpèia: Posteriorment es dirigeixen cap al turó del Capitoli, que culmina en dos cims més o menys simètrics geogràficament: el Capitoli pròpiament dit i l’Arx (veure mapa adjunt). El capitoli esdevindrà en temps dels etruscs l’acròpoli de la ciutat de Roma, amb la construcció del temple de Júpiter Capitolí; que això sigui així podria ser degut a que ja els súbdits d’Evandre hi “creien” haver vist el déu Júpiter, tal i com Virgili posa en boca del rei. Evandre també mostra unes runes de dos antics fortins que haurien estat fundats pels déus Saturn i Janus respectivament, i que estarien situats en els dos cims esmentats anteriorment6.
Des del Fòrum Boari, al Capitoli s’hi veu i s’hi arriba per la roca Tarpèia. Segons ens explica I.Montanelli7, des d’aquest cingle s’hi llençaven els condemnats per traïdoria; el nom era el d’una romana que, enamorada del rei sabí Titus Taci, li obrí les portes de la ciutat quan els sabins venien a recuperar les seves dones i filles segrestades.
-Fòrum romà i les Carines: De camí cap al palau d’Evandre veuen els ramats pasturar pel Fòrum i per les carines. L’indret que ocuparà el fòrum romà serà un terreny pantanós fins a l’època dels Tarquinis, quan serà dessecat; de la mateixa manera, també és un altre anacronisme parlar de les Carines, que serà un barri “esplèndid” situat al turó de l’Esquilí a l’època d’August8.
-Residència d’Evandre: Finalment arriben als llindars del palau d’Evandre, a on es posa èmfasi en la seva austeritat. Virgili descriu textualment Evandre com a “pobre”; la modèstia i saber viure senzillament, renunciant a les riqueses, és una virtut que també és pròpia dels déus i dels bons governants. Evandre insta al seu hoste Eneas a prendre exemple d’Hèrcules, que també hi fou acollit9. Si la ciutat fundada per Evandre es trobava al Palatí, el seu palau hauria de ser-hi també a dalt o a tocar; en el mapa adjunt, queda situada a l’apèndix de la Vèlia, que prolonga el turó cap al Nord per unir-se amb l’Esquilí.
1 La Roma fundada per Ròmul també al turó del Pal·latí
2 Al Fòrum Boari s’hi trobava l’Ara Màxima, l’altar dedicat a Hèrcules i punt de trobada entre Eneas i Evandre.
3 Ciutat d’origen dels bessons fundada per Ascani, fill d’Eneas, i situada més al sud.
4 Ròmul, beneficiat pels auspicis en detriment de Rem.
7 MONTANELLI, Indro, Història de Roma, Traducció d’Oriol Sánchez i Vaqué, Columna Edicions, Barcelona, 2008.
8 Extret de comentaris de l’Eneida de la FBM.
9 En l’episodi de l’enfrontament entre Hèrcules i Cacus, Evandre hi és present i erigeix l’Ara Màxima en honor del semidéu. Cacus vivia al turó del Palatí i terroritzava els habitants de la zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada